Jordi Bonell (1958 – 2024).

Si hi ha músics nats, en Jordi Bonell n’era un. Explicava que quan va fer el servei militar va passar les primeres setmanes sense poder sentir ni tan sols una mica de música. Un dia els van portar a un concert de bandes militars. Els músics militars van començar a tocar i “immediatament em vaig posar a plorar. Música! per fi!”

Tenia disset anys quan va formar amb altres nois una mica més grans un conjunt que estava cridat a ser un dels més importants del moviment que s’anomenà Ona Laietana: Secta Sònica. Després vingué Música Urbana i la col·laboració en altres projectes de Joan Albert Amargós. De seguida la participació a discos dels cantautors Ovidi Montllor i Pi de la Serra, entre d’altres. Va ser uns dels músics d’estudi més preuats de les dècades següents, la llista d’artistes amb els que va col·laborar depassaria els límits d’aquest text. A destacar el dia de mitjans dels vuitanta quan el van cridar a corre-cuita per tocar amb Chet Baker.

A finals dels vuitanta va fer una estada llarga a Nova York i va estudiar a la New School for Social Research amb Jim Hall, Reggie Workman i d’altres mestres.

Azúcar Imaginario va ser el grup que va formar i on va poder desenvolupar el seu vessant més jazzístic. L’acompanyaven Jordi Rossy, Mario Rossy i Perico Sambeat, tots molt joves però que ja formaven part de l’elit musical del moment.

Adéu a una guitarra universal que va il·luminar-nos i ens continuarà il·luminant.